Prèvia: veureu que el format del text canvia i el tamany de la lletra també, no es pas una manera artística de fer les coses, sinó misteris de la informàtica, no ser pas perquè passa però passa...-.
Estem davant una nova obra mestra del cinema negre, en aquest cas un film d'un dels millors directors de la història del cinema, Fritz Lang. Tenia clar que en aquest (petit) repàs d'obres del cinema noir no podia faltar alguna pel.lícula d'aquest director alemany i he triat aquest film com també hauria pogut triar moltes altres obres mestres seves com La Mujer del Cuadro, Perversidad, Mientras Nueva York duerme, Encubridora...
Si mirem el cartell veiem al detectiu Dave Bannion interpetat per Glenn Ford i al seu costat a la Debby Marsh, personatge interpretat per la Gloria Grahame.
Dave Bannion es un bon policia, una persona honesta i que busca sempre servir a la causa de la justícia, cosa que no es gens fàcil, no tant per els delinqüents que ha de detenir sinó més aviat perquè el cos de policia és corrupte de dalt a baix, sobretot de dalt. Ell és un bon pare de família, s'estima bojament la seva dona (interpretada per la Jeannette Nolan) i a la seva filla petita. Els tres viuen en una casa que s'han comprat fa poc i fan mans i mànigues per poder tirar endavant la seva vida, una vida senzilla, no fàcil, però en la qual s'hi percep amor autèntic. Evidentment aquesta insubornabilitat de Bannion arribarà a un moment li portarà molts problemes perquè començarà a trucar a portes que no interessa que s'obrin. Tot començarà amb el suicidi d'un policia que començarà a aflorar un entremat de suborns i d'influències entre policies i mafiosos.
La vida de Bannion simbolitza d'alguna manera una illa d'honestat enmig d'un mar de corrupció i codicia, la puresa enfront l'impuresa. Evidentment aquesta illa no tardarà gaire a perdre aquesta tranquilitat i arribarà a un moment en que aquesta illa saltarà pels aires (i ara no parlo a nivell figuratiu, sinó literal) i aquest fet marcarà un abans i un després en la vida de Bannion.
Aquesta segona part del film ens mostra una persona plena de ràbia que en un primer moment busca no la justícia, sinó la venjanaça pura i dura. El paradigma de l'antiheroi es reflexa en la mirada plena de ràbia de Bannions que no entén com les persones poden arribar a ser tan malvades, tant egoïstes, tant humanes? (com per exemple el personatges de la dona del policia que s'ha sucicidat la qual mostra un art en la manipulació i de falta d'escrúpuls bestial).
Aleshores però apareix la figura interpretada per la Gloria Grahame, una dona sense més perspectiva a la vida que passar-s'ho bé, ella és la xicota del dolent, i és una persona que tot i està envoltada de maldat encara manté certa inocència, certa puresa, probablement gràcies a la seva falta d'intel.ligència.
En un primer moment Bannion, ple de ràbia, rebutja i desprecia a la Debby i aquesta sap aguantar perquè d'alguna manera entén el que està passant aquell home i mica en mica aquesta inocència i bondat aconsegueixen que Bannion la comenci a tenir en compte. El que més m'agrada d'aquesta relació, es que no es d'atracció sexual sinó de dues ànimes solitàries, que provenen de mons molts diferents però que han sabut extreure humanitat a partir dels problemes i els patiments de l'altre. I en una pel.lícula tant dura, i en certa manera pesimista, aquesta relació a la vegada transmet un cert no ser si diria que d'optimisme, però sí d'esperança.
En l'escena que ve a continuació es reflexa aquesta relació especial que s'estableix entre Bannion i la Debby. Ell intueix que ella no és com els demés, però a la vegada i justament per això, no entén que fa ella amb aquesta gent com Vincent i ella li acaba responene que té tot el què vol, roba, joies etc. Ella respon amb sinceitat i ve a dir que ella tota la vida va ser pobre, de família pobre i que prefereix ser rica. Hi ha un moment molt potent (miniut 4:40) quan ella parla de lo maco que es tenir una relació i això revifa la tristesa de Bannion per la seva dona i com la seva expressió es de ràbia i dolor i acaba fent fora de males maneres a la Debby. M'encanta com Bannion està d'esquena a la paret com mostrant la seva impotència davant de tot el que ha passat i es com si la paret aguantés a Bannion, si no aquest s'enfonsaria.
c
Una cosa que m’agrada molt d’aquest film, es que Lang sap donar molt de pes emocional als personatges secundaris. Un exemple clar d’això és el paper d’una dona gran i mig invalida que un moment concret de la història ajuda a en Bannion, tot i que sap que això li podria portar problemes. M’agrada com es transmet molt clarament que aquesta dona no pot callar callada davant del que passa i fa aquest pas endavant, fent un gest altruïste que molts no farien. Lang dignifica les persones que són uns pàries a nivell social, persones que no són tingudes en compte perquè no tenen diners, ni bellesa, no tenen cap poder, no són ningú. Encanvi en Fritz Lang ve a dir que són persones que realment tenen molt a oferir i que és justament la societat la que no es capaç d’extreure ni donar oportunitat a aquestes persones més humils (més humanes).
Dels personatges principals destacaria la gran interpretació que realitza Glenn Ford, mostran un personatge fort però a la vegada proper que permet una fàcil identificació amb ell. Bannion se'ns presenta com una persona amb el cor pur i justament per això entenem tot el seu patiment, les seves accions que en certs moments no són moralment correctes, però que a la vegada no el jutjem perquè sabem el que està passant. També té molt de pes l'intepretació que fa la Gloria Graham de la noia de companyia, perquè darrera de l'imatge de fresca, ens apareix una persona bona que simplement no ha tingut una vida fàcil. En aquest film no podem parlar de l'existència d'una femme fatale, perquè el paper de la Gloria Graham no estaria dins aquests paràmetres, seria si de cas la cara autèntica que s'amaga darrera d'aquestes dones.
Destacar també el paper de Lee Marvin com a Vince Stone, (una altre genialitat de Lang i és com només amb aquest nom ja transmet la personalitat del personatge) el sicari del mafiós Lagana. El personatge de Vince no té escrúpols i està a las antípodes del personatge de Bannion, un té el cor totalment corrumput i l'altre busca las maneres de poder-lo curar i tirar endavant.
Fixeu-vos en aquest fragment que teniu a continuació perquè permet captar la genialitat de Lang a l'hora de definir de forma precisa els personatges amb poca cosa i també la seva capacitat per retratar els ambients, en aquest cas el d'un pub (el costat fosc de la ciutat, de la persona). En el mateix video apareix una escena esgarrifosa que succeïx a la casa de Vince i bé, millor la veieu i vosaltres mateixos (inici 3:30).
Petites coses que m'agraden: m'ecanta l'estètica de les gavardines, els barrets, els cigarrets,etc..
per acabar us deixo el trailer de la peli... m'encanta la música!
