Per cert aquesta peli de Zombies que tanta por em van fer passar de petit i que a la vegada em va fascinar, hi ha un remake que va fer el mateix George A. Romero no fa gaires anys i que val molt la pena. Us deixo un video i també us deixo un parell de videos més, aquest sobre videojocs inspirats en la temàtica Zombi i més en concret en aquest film que passa en un centre comercial (un Mall que diuen els yankis) atacat per onades de zombies aficionats a menjar carn humana.....
M'en recordo de petit quan jo i ma germà jugàvem a indis i "vaqueros" amb figures de plàstic. Teníem el nostre "fortín" i un defensava amb els soldats americans i l'altre atacava amb els "indios", ens ho passàvem pipa. Recrear les pelis de l'"Oeste" era una de les nostres diversions preferides i ens encantava veure aquestes pelis, eren diversió pura, aventura pura. Aquesta diversió i fascinació pel Western només ha fet que augmentar al llarg dels anys, ja que a part de seguir sent artefactes de diversió i aventura, s'hi afegeix la capacitat de parlar-te de l'home i les seves aventures (personals). Per dir-ho d'una altre manera, moltes de les obres que formen part del Western poden agradar des dels nens fins als adults, i això és un (gran) mèrit que costa molt d'aconseguir (sí, d'acord els Símpson serien també un clar exemple).
El Western juntament amb el cinema negre (noir) és un dels gèneres cinematogràfics més (nord)americans que han existit. Aquest gènere mostra una època molt concreta de la història dels USA, tot i que no estem davant de pel.lícules històriques, sino que més aviat són films que busquen recrear el món simbòlic sobre el qual se sustenten els fonaments de la nació (Nord) Americana. La figura del selfmade man (o com es digui) és l'esència que conforma els Estats Units de Nord-Amèrica. L'individu davant de la terra erma que només amb les seves mans (i les dels altres) podrà arribar a constuir un lloc habitable (la civilització occidental). Ja sabem que els (mal)anomenats indis ja vivien en aquella terra, però això no elimina el fet de que hi van haver milers de persones que amb les seves forces van aixecar un país del no res. Els horitzons (sempre) llunyans van permetre a aquells homes (i dones) somiar que tot era possible ( el Yes We Can ) i de fet allò possible va esdevenir una realitat.
El Western reflexa el xoc, la lluita de l'èsser humà davant de les adversitats (davant de la Naturalesa) per construir un nou món i també la lluita entre els mateixos homes i dones per sobreviure, persones que presenten des de les actituds més despreciables fins a les més dignes i valuoses. Aquesta lluita prèn forma en els Westerns en l'ús de les armes com a "eina" de defensa i d'atac. Sempre s'ha dit que els USA és un país de contrastos, d'extrems i de fet el seu mateix naixement és així, el millor i el pitjor es van fer presents en la construcció d'aquella (nova) llar. Europa es va construir també amb lluites i esforços però no d'una manera tant ràpida i tant "de cop" com els USA i el Western evidentment reflex aquest xoc d'energies tant bestial que fou la colonització de l'oest americà.
Aquest gènere té una sèrie d'elements que apareixen en els seus films que els fan fàcilment detectables com a membres d'aquest gènere: les pistoles, els janets a cavall, el Saloons, el Sheriff, la prostituta, els indis, la cavalleria, la diligència, els "bandits", etc. Tots aquests elements tenen molta força simbòlica, són molt gràfics i han permés als directors jugar amb ells per poder explicar no només el que passava en aquells moments, sinó també com vivien aquelles persones davant d'una situació tant extrema i així els (bons) directors van ser capaços d'usar el Western per parlar de l'home, de la seva naturalesa, de la possibilitat o no de construir(-se) un futur, un sentit a la vida...
Per cert no em vull oblidar de les grans bandes sonores que ha donat aquest gènere, n'hi ha per triar i remenar i posats a triar un compositor ens podríem quedar amb Ennio Morricone, tot i que n'hi molts de tants bons com ell.
Probablement el film de l'Oeste que millor sintetiza aquesta capacitat d'entretenir i explicar una època i a la vegada ser capaç de parlar-nos amb profunditat sobre la naturalesa humana és The Searchers de John Ford. No parlaré ara d'aquesta peli perquè he pensat fer-ho d'aquí a unes setmanes en un post, però si que es fa imprescindible anomenar-la pel que ha representat a nivell del Western com també pel cinema en general. Tothom ho diu i de fet ningú s'equivoca quan diu que estem davant d'una obra mestra de l'art (del cinema). Val molt la pena deixar-se portar per aquest film, tenir les orelles i els ulls ben oberts i deixar-se sorprendre per ella. No decepciona, no ho pot fer.
Si parlem de directors podem dir i (repetir) el nom de John Ford, Howard Hawks, Nicholas Ray, Anthony Mann, Sam Peckinpah, Clint Eastwood, Fred Zinnemann, King Vidor, Raoul Walsh, Sergio Leone...
Dels molts films que valen la pena en destaco el següents:
