diumenge, 23 de gener del 2011

CURS DE CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA II

El dissabte 15 de gener va començar la segona part del curs de crítica que va tenir la seva primer part el 2009 organitzat pel Museu del Cinema. Són 5 sessions dirigides pel crític de cinema del Diari de Girona, el  Pep Prieto i és una (molt) bona oportunitat per seguir aprenent a conèixer més l'art cinematogràfic i poder traslladar aquest coneixement a l'anàlisi crític del cinema.
L'any passat ja vam ser molta gent, cosa que em va sorprendre i aquest any, tot i faltar gent de l'any passat, també som un grup nombrós, més de 20 persones i trobo que és la senyal de que la gent té ganes de fer coses i que només falta que hi hagi gent valenta per portar-ho a terme. En aquest sentit els aficionats al cinema de Girona i comarques tenim la gran sort de  l'existència del Museu del Cinema. 
Tal com ja vaig comentar fa un any no deixa de sorprendre'm el nivell que té a gent, la quantitat de pel.lícules que han arribat a veure i com escoltes opinions que a tu mai se't haurien acudit i això sempre es enriquidor. També m'agrada i em meravella troba gent que es dedica a passar hores estudiant films i directors i que com em comentava un company del curs és la seva passió i com a tal la porten a terme. Que avui dia hi hagi persones que dediquin part del seu temps a fer l'estudi d'alguna cosa, com el cinema en aquest cas, trobo que té la seva trascendència, que enlloc de quedar-se asseguts al sofà es dediquen a fer una tasca creativa i que demana un esforç trobo que té molt de mèrit. Tots sabem que és molt fàcil gastar el temps en rucades i en passar l'estona i tenim mil coses que fàcilment ens desvien de la nostra passió, del nostre objectiu. Per això anima i ajuda conèixer persones que es troben en una situació semblant a la teva, que fan coses "rares" com portar una llista de pel.lícules que són importants de veure o que es compren un llibre sobre com fer guions i l'usen per analitzar els guions de les pelis... Són coses que d'alguna manera si les fas només és perquè et surt de tu mateix i per això tenen valor, tant per la pròpia persona, com perquè (in)directament és una aportació que es fa cap als altres. En aquest sentit m'agrada molt la idea que té el Pep Prieto sobre quin és l'objectiu de tota crítica (cinematogràfica) i es fer de com de mirall perquè els lectors puguin veure allò que potser només intueixen i per tant el sentit sempre ha de ser pedagògic. A mi sempre m'ha agradat llegir crítiques perquè em permeten poder captar millor aquella obra i els crítics que m'agraden són aquells que intenten pensar sempre en el lector.
En aquestes dues sessions que ja hem fet una de les coses que més m'han cridat l'atenció és el fet de que els bons directors són aquells que saben narrar amb les imatges i no només amb la història. Directors que t'expliquen les coses sense les paraules, simplement posant la càmara d'una manera i ensenyant les coses d'una determinada manera. Per posar un exemple el Pep comentava que en el film Sin Perdón del Clint Eastwood hi ha un moment en que el personatge del pistoler retirat que torna per últim cop a agafar les armes interpretat pel mateix Eastwood, dispara a un dels joves que havien ferit a una de les prostitutes. Quan el jove cowboy es ferit, tarda una bona estona a morir i veiem com el jove està espantat davant el fet de que morirà i l'escena fa patir de veritat. Com a espectador estem sent conscient de que vol dir matar i que mori gent i això farà que al llarg del film les diferents morts que hi hauran ens faran mal, serem (in)conscients d'aquestes morts i això es de fet el missatge del film. Els (bons) directors són capaços d'explicar-nos amb molt poc que és allò que és important i moltes vegades no ens adonem però sí que ho notem perquè la peli ens impacta d'una manera que no ho fan d'altres.
Us deixo el video d'aquest escena del tiroteig. En aquesta escena Eastwood aconsegueix que tot i que se suposa que els dolents són els que reben les bales per haver agredit a les putes, fa que patim per aquestes persones perquè ens ensenya què vol dir matar a un ésser humà. Si mirem la reacció de Eastwood veiem que està com resignat, amb el cap cot perquè sap que està realment passant i encanvi el jove impetuós està dret com si no tingués respecte pel que passa, perquè en el fons no es conscient del què vol dir matar i morir (no entèn perquè Eastwood deixa que donin aigua al ferit).



Com deia el Pep les (bones) obres no tenen res superflu, res que sobri, sinó que són milers de peces que encaixen perfectament i per elles soles tenen valor i sumades donen lloc a quelcom diferent, (gairebé) màgic i que impulsa a l'observador a voler treure totes les capes que conformen l'obra. El més soprenent es que les capes acaben sent infinites i sempre hi trobés quelcom nou.
Bé seguirem disfrutant del curs, de la mirada del Pep i dels companys i a seguir disfrutant del cinema.