Acabo de descobrir un blog increïble, fantàstic, un dels millors blogs que he vist mai.... Bé, la veritat es que acabo de crear un nou blog i no trobava la manera de vendre millor la moto! Evidentment segueixo amb aquest blog de cinema, però a la vegada tinc ganes d'escriure sobre altres coses i per això he creat un blog que serà com el germà d'aquest. El títol és mirant enfora i espero que hi trobeu coses interessants!
Ja veieu que sóc un gran aficionat a les pelis bèliques!. Avui us parlo d'una peli americana i japonesa que ja té uns quants anys (1970) i que només he vist un cop. La peli recrea l'atac japonès sobre Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941 i que provocar l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.
Ja sabem que el tema de Pearl Harbor es un dels mites que tot nordamericà té en el seu imaginari, ja que representa una situació d'injustícia que va ser venjada amb una (valenta) reacció de tot un país en contra d'aquesta agressió. Es fàcil doncs pensar que qualsevol peli americana que tracti aquest tema caigui en el maniqueisme de bons (Americans, of course!) i dolents (Japs!). Aquesta film però és una petita sorpresa i en cap moment cau en aquest parany, sinó que presenta de forma equitativa els dos bàndols enfrontats. D'alguna manera podríem pensar que és un precursor del que anys més tard ha fet Clint Eastwood amb les dues pelis que tracten aquest conflicte bèlic entre americans i japonesos; Cartas desde Iwo Jima i Banderas de nuestros padres. Evidentment el senyor Eastwood ho fa de forma brillant i millor que la peli que avui ens ocupa, però sí que d'alguna manera es transmet la mateixa voluntat de mostrar les coses de la forma el més objectiva possible. Aquesta voluntat es reflexa en la peli en el fet de que els japonesos tenen el mateix protagonisme que els americans i tot i que els personatges no tenen la profunditat que per exemple sí tenen els personatges de les pelis d'Eastwood, si que reflexen una certa humanitat i trenca els tòpics de bons i dolents. Un dels grans mèrits de la peli és que recrea de forma molt minuiciosa el procés que va portar a l'imperi japonés d'atacar la marina americana. Assistim a les reunions dels alts mandatarins japonesos que valoren aquest atac i a la vegada veiem com els serveis d'espionatge americans intueixen aquest atac però degut a certs errors, no són capaços de saber quan i a on serà l'atac. També veiem la preparació bèlica de l'atac per part dels militars i soldats japonesos (sempre m'impacte la disciplina japonesa i la manera de parlar). El fet de que els personatges japonesos parlin en japonès aconsegueix augmentar la verosimilutd i credibilitat de la peli. D'alguna manera la peli podria dir que és com un llibre d'història però en imatges perquè tot i que busca l'entretaniment a la vegada transmet un clar objectiu pedagògic. A les persones que ens agraden la història i els conflictes bèlics, és una peli que no defrauda, però si no sou d'aquest grup probablement serà una peli que trobareu massa llarga i aborrida. A nivell d'actors no hi ha cap interpretació que valgui la pena destacar i això tot i que pot sonar com quelcom dolent, crec que no és el cas. M'ha cridat molt l'atenció els grans efectes especials que té. Estem parlant d'una època en la qual no existien els efectes digitals i en aquest sentit les maquetes de tots tamanys donen una gran sensació de solidesa. Aquesta solidesa és la que provoca una gran sensació de realisme i en certs moments penses si realment no hi va haver ningús ferit al fer la peli!. No es que estigui en contra dels efectes digitals, però a vegades quan se'n abusa almenys a mi em treu aquesta sensació de realisme perquè veig massa el llautó (com si les textures estiguessin plastificades o massa brillants). Un dels millors moments és l'atac i no només per aquest realisme que ara us comentava sinó perquè la peli et va provocant un estat de tensió que arriba al seu climax amb l'atac dels avions japonesos.
Bé ja sabeu, si sou amants del cinema bèlic doneu una oportunitat a aquesta peli, que val la pena!
