
Ara ja estic gairebé al final i la sensació però que tinc es que m'el aniré llegint al llarg del temps perquè és un pou que no té fons, sempre hi trobes aigua fresca i abundant.
Una de les reflexions que m'han fet pensar més es sobre el fet de que el cinema es bàsicament un llenguatge visual i per tant tot allò que el director pogui expressar només amb l'imatge no cal introduir-hi les paraules, els diàlegs. El director anglès explica que quan les persones parlen, moltes vegades es com un soroll que no mostra realment allò que pensa o sent aquella persona i per això ell posa l'èmfasis en allò que no es diu però es veu, amb els gestos, les mirades, les postures, els silencis, etc. Com diu ell el cinema no es teatre filmat, sinó que la imatge ho és tot.
I com a exemple d'això us deixo una de les escenes més conegudes de la peli Nort By Nortwest, l'escena en la que Cary Grant ha de fugir de l'atac d'una avioneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada