Estem a punt d'acabar el curs que ha organitzat el Museu del Cinema sobre la crítica de cinema. En Pep Prieto n'és el conductor i mestre de cerimònies i al llarg de 5 sessions hem xerrat sobre què vol dir fer crítica de cinema i bé, això m'ha permès compendre més el sentit d'aquesta tasca i volia compartir aquestes (petites) reflexions.El Pep ha parlat de l'importància dels directors que amb un sol plà son capaços d'explicar-te el que està passant i que no s'aferren al diàleg per explicitar el que és important. Això em va fer pensar en una cosa que es obvia, però que no hi havia caigut i es que el cinema és per sobre de tot un llenguatge visual, i el (bon) director és aquell que es capaç d'explicar les coses només amb imatges, ser més implícit que expliícit perquè és aquesta la manera que permet a l'espectador fer-se seva la pel.lícula. Així a l'hora de fer una crítica d'una peli és important remarcar alguna escena que mostra la capacitat narrativa del director i a la vegada dóna pistes sobre la pel.lícula.
També m'ha agradat la idea de que es pot apendre molt veient pelis dolentes, una cosa que mai m'havia passat pel cap i que realment és així. Una peli dolenta et demana ser conscient dels elements que justament fan que una peli sigui bona, i fa de mirall perfecte per contrastar allò bo d'allò dolent. I lligat amb això també vaig trobar interessant l'idea de que si realment t'agrada el cinema, gairebé de qualsevol peli un pot trobar quelcom d'interessant, ja sigui perquè realment té alguna cosa bona (un pla, una interpretació, la música...) o pel que dèiem de que et permet confirmar allò que sí que està bé. A mi el Pep Prieto em va recordar als crítics de TV, que veuen coses que jo en principi no penso veure, i que en treuen reflexions molt interessant sobre el mòn de la TV. Per exemple em venen al cap persones com l'Alfons Arús o el Víctor Amela que sobretot el que transmeten és amor per la TV i el mateix li he vist al Pep Prieto i de fet ell mateix ho deia, que per fer aquesta feina has d'estimar al cinema, sinó perd el sentit. M'ha semblat que és molt important això, i que moltes vegades un decideix ja no provar certs films perquè creus que no valen la pena i molts cops no es realment així. Una altre cosa es el temps lliure que un té i si pot o no veure tot el que vol i pagar-ho, però si que almenys a mi, m'ha ajudat a poder veure coses que d'altre manera no les hauria vist.
També m'ha agradat la idea de que es pot apendre molt veient pelis dolentes, una cosa que mai m'havia passat pel cap i que realment és així. Una peli dolenta et demana ser conscient dels elements que justament fan que una peli sigui bona, i fa de mirall perfecte per contrastar allò bo d'allò dolent. I lligat amb això també vaig trobar interessant l'idea de que si realment t'agrada el cinema, gairebé de qualsevol peli un pot trobar quelcom d'interessant, ja sigui perquè realment té alguna cosa bona (un pla, una interpretació, la música...) o pel que dèiem de que et permet confirmar allò que sí que està bé. A mi el Pep Prieto em va recordar als crítics de TV, que veuen coses que jo en principi no penso veure, i que en treuen reflexions molt interessant sobre el mòn de la TV. Per exemple em venen al cap persones com l'Alfons Arús o el Víctor Amela que sobretot el que transmeten és amor per la TV i el mateix li he vist al Pep Prieto i de fet ell mateix ho deia, que per fer aquesta feina has d'estimar al cinema, sinó perd el sentit. M'ha semblat que és molt important això, i que moltes vegades un decideix ja no provar certs films perquè creus que no valen la pena i molts cops no es realment així. Una altre cosa es el temps lliure que un té i si pot o no veure tot el que vol i pagar-ho, però si que almenys a mi, m'ha ajudat a poder veure coses que d'altre manera no les hauria vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada